LES PROMESES TRENCADES DE JUNTS

Publicat pel "Timbaler del Bruc" i compartit per Joan Oller Fernández:

Junts per Catalunya: les promeses trencades d’un partit que va oblidar el poble

Durant anys, Junts per Catalunya s’ha presentat com el partit de la “independència real”, com els hereus del referèndum de l’1 d’octubre i de l’esperit dels carrers. Però la realitat ha estat ben diferent: promeses buides, pactes de despatx i una submissió constant al sistema del qual deien voler escapar.

1. Van prometre independència, i ens van donar autonomisme

Després de l’1 d’octubre del 2017, el poble català va complir: urnes, vot, resistència i dignitat.

Però Junts —com abans Convergència— va optar per la comoditat institucional en comptes de la ruptura. Van prometre fer efectiva la República, però van suspendre la declaració. Van preferir sous i càrrecs a desobediència i coratge.

2. Van prometre unitat, i només han sembrat divisió

Cada elecció, un nou discurs d’unitat… i cada vegada, més enfrontaments entre ells mateixos.

La seva política és l’eterna baralla per qui mana, no pel que cal fer.

Han convertit la causa nacional en una marca electoral, no en una missió col·lectiva.

3. Van prometre plantar cara a Madrid, i hi han anat a negociar

Mentre el poble rebia cops i repressió, ells anaven a Madrid a negociar pressupostos i a mantenir cadires.

Cap confrontació real, cap ruptura amb l’Estat, només discursos i victimisme calculat.

Van prometre “no tornar a l’autonomisme”... i avui governen com qualsevol partit espanyol més.

4. Van prometre netedat i transparència, però són fills del mateix sistema

Prometien regeneració, però darrere porten dècades de clientelisme, càrrecs duplicats i amiguismes.

Han convertit el Parlament en una oficina d’interessos i subvencions, no en el temple de la sobirania catalana.

5. Van prometre fer República, però només han defensat el seu relat

Mentrestant, la llengua retrocedeix, el país es despobla, els joves marxen i el poble es desmoralitza.

Junts parla molt de llibertat, però no fa res per exercir-la. Han canviat la lluita per la gestió, la dignitat per la diplomàcia, i el compromís per la conveniència.

---

Per això cal una nova força

Catalunya necessita coratge, coherència i amor al país.

No més pactes, no més mentides, no més submissió.

Per això Sílvia Orriols i Aliança Catalana representen una nova etapa: la de dir les coses pel seu nom, sense por, sense intermediaris i sense amos.

Perquè només qui no deu res al sistema pot plantar-li cara de veritat.

---

Catalunya no necessita més promeses. Necessita fets. Necessita veritat. Necessita Orriols.