ADA COLAU, LA LLORONA PERROFLAUTA

 ¿Y esta meona cantamañanas aspira a ser presidenta del gobierno?, si es que es para mear y no echar gota, estamos rodeados de tanta basura política que uno no sabría por donde empezar, pero lo mejor de todo es que todavía habrá quien le dé pábulo a tanta estupidez.

Se arrastran como lombrices con tal de pillar la poltrona, aunque no sepan hacer la "O" con un canuto.

ÉS HORA D´ESCOLLIR

 

SALVADOR ILLA, ETS UN TITELLA, I HO SAPS

 

EL ROBATORI DE L´IMPOST DE SUCCESSIONS

TOTS CONTRA ALIANÇA CATALANA

Rull i Illa, dos intútils que ho intenten tot, però saben que estan acabats

DE TOT SE´N DIU PERIODISME

 

A LA INÚTIL CONSELLERA D´INTERIOR DE LA GENERALITAT

TOT ÉS CULPA DE L´EXTREMA DRETA

 Això és el que et volen fer creure els feixistes de l´extrema esquerra

Mentre el país se´n va a la merda

LA CONSELLERA DE LA VERGONYA

RUFIAN, L´INVOTABLE

Aquesta carta és per a dir-te que ets invotable. Ho ets per diversos motius, alguns de molt obvis i alguns altres que potser no ho són tant. No tinc clar que t’interessin, però, per si de cas, te’ls deixo aquí sota.

Aquesta carta no té res a veure amb l’actualitat política, ni amb els teus últims moviments, pactes i contorsions, que no només no m’interessen, sinó que tampoc no els he entès. La veritat és que, si hagués d’apostar, diria que tu tampoc no els has entès gaire. Però ja et dic que aquesta carta no tracta d’això.

Aquesta carta és per a dir-te que ets invotable. Ho ets per diversos motius, alguns de molt obvis i alguns altres que potser no ho són tant. No tinc clar que t’interessin, però, per si de cas, te’ls deixo aquí sota.

Ets invotable per culpa de la teva inconsistència, que és una manera amable de rebatejar el teu cinisme. El cinisme és un dels grans mals de l’etapa política que vivim, el postprocés (que promet ser més llarg que el procés): els polítics heu assumit que podeu defensar el contrari del que defensàveu abans-d’ahir i que no n’haureu de pagar mai el preu. I tu no n’ets el culpable, però sí que n’ets un dels grans beneficiaris.

La setmana passada Salvador Illa va celebrar que s’apliqués la llei d’amnistia a Carles Puigdemont dient: “El temps ens ha donat la raó.” El 2022, el mateix Illa deia: “Ni amnistia, ni res d’això.” El president pot dir això perquè sap que el consens entre la classe política catalana és que dir això no tan sols és acceptable, sinó que és l’única manera possible de fer política a Catalunya. I que si algú aixeca un dit i demana explicacions, sempre se li pot respondre que així són les regles del joc i que tots plegats ja tenim una edat. Per això tu pots defensar tranquil·lament el PSOE i pots pactar igual de tranquil·lament amb Podem. I el president pot ser tan hipòcrita de dir que el temps li ha donat la raó precisament perquè tu i molts altres, després del 2017, li vau fer la feina bruta.

Però el teu problema és que Illa i tu sou diferents. Ell és un cínic que no entén les persones, i per tant es pensa que tothom és com ell; que ningú no té valors ni dóna gens d’importància a la seva paraula. O sigui que li és igual descobrir-se sempre com un cínic. I tu ets un cínic, però entens les persones. Si hi ha polítics intel·ligents i n’hi ha d’espavilats, tu ets l’espavilat (i Illa tampoc no és gaire intel·ligent). Això explica el teu bon olfacte i el teu talent per al populisme: entens les persones. I és per això que en el fons saps que no tothom és com tu i que tard o d’hora se’t pot acabar el bròquil. La teva perspicàcia és el que et condemna a fugir cap endavant tota l’estona, a moure’t constantment, a no poder-te permetre d’estar-te quiet, com l’estafador que ha de canviar d’identitat cada dos anys o tres perquè viu amb la por constant que l’enxampin.

Un altre motiu pel qual ets invotable és que normalment no tinc ni idea de què parles. Cada vegada que veig o llegeixo una intervenció pública teva penso: “No conec cap d’aquestes problemàtiques, no em sona cap d’aquests noms i no havia sentit mai a parlar d’aquests referents.” Jo ja entenc que potser al final no hem desconnectat del tot d’Espanya, però aquest nivell de desconnexió amb Catalunya tampoc no me l’esperava. De debò, Gabriel: a mi no em molesten gens els temes socials i sóc conscient que s’assemblen força “a Cornellà i a Vallecas”, però quan parles de temes madrilenys, per als madrilenys i fent servir el seu imaginari, et prometo que no sé de què parles. Sé que és difícil de creure, però aquí no som madrilenys.

Tampoc no s’entén mai de què parles perquè sempre et dirigeixes als més desinformats i als més idiotes, cosa que et porta a no contrastar res amb gent mínimament exigent, i això fa que sovint t’enamoris de les teves idees. I enamorar-se d’idees de bomber és una autopista sense peatges cap al ridícul. És cert que no es pot dir que hagis baixat el nivell, perquè tota aquesta banalitat ja la portaves de sèrie. Senzillament, vas néixer i créixer políticament a Catalunya en un moment molt concret, en què tots fèiem veure que aquests defectes no se’t veien (i creu-me que se’t veien), perquè tot estava per fer i tot era possible i tocava eixamplar la base o aplicar el mandat, depenent del moment. Ara és a Madrid, on no te’ls veuen, aquests defectes. En part és perquè has millorat força, especialment com a parlamentari. Però sobretot, el que fa que a Madrid no et vegin els defectes és la diferència de profunditat entre la seva conversa pública i la nostra. Aquí tot té moltes més capes, com deus haver notat. No ho dic per presumir: celebraré el dia en què la nostra conversa tingui només una capa, o dues com a molt, perquè voldrà dir que haurem guanyat.

I no s’entén mai de què parles perquè només treballes per a tu i no tens cap mena de cultura militant. Tens el que en diuen agenda pròpia. I això, entre altres coses, demostra una deslleialtat innegable cap al teu partit, que simplement no té prou força (o prou autoestima) per a imposar-se i negar-se que el continuïs humiliant.

Al meu poble hi havia dues dones grans, la Carme i la Rosa, que havien estat amigues de joves, però que havien renyit i feia més de quaranta anys que no es parlaven. Un dia van coincidir a la terrassa d’un bar i van seure tan lluny com van poder. Al cap d’una estona, la Carme va sentir com els cambrers feien befa de la Rosa, que s’havia tirat el cafè amb llet per sobre. De manera que la Carme va dir a la seva néta que no tornarien mai més a aquell bar, perquè “la Rosa pot ser el que tu vulguis, però no l’he vista mai riure’s de ningú”.

Això és el que passa amb tu i el teu partit, Gabriel. Molts catalans no tenim gens de simpatia per Esquerra Republicana, més aviat al contrari, fins al punt que si un dia desapareix no mourem ni mitja parpella; però que siguis tan desagraït amb el partit que et va regalar una carrera ens fa pensar que no deus ser gaire de fiar.

En realitat, però, només hi ha un motiu realment de pes que et converteix en invotable. I és curiós perquè és un motiu que beu directament de la teva principal virtut política: la teva enorme capacitat per a detectar què vol sentir la gent. Ets un dels polítics més hàbils que he vist mai, en aquest sentit. Ets ràpid, ets intuïtiu i, a més a més, ets un artesà: tu mateix has construït el teu personatge. Tot això et converteix en algú extremadament dotat per a l’oportunisme.

Va ser l’oportunisme el que et va fer entrar a Súmate i a participar en l’estafa piramidal del xarneguisme. El mateix oportunisme que, al cap d’uns quants anys, et va portar a prometre més càmeres de vigilància i més policia en un míting a Santa Coloma: vas pensar que era el que la gent devia voler sentir. Una mica més i promets un altre toc de queda, per si de cas. I exactament aquest mateix oportunisme és el que ha estat la teva millor carta, el teu paracaigudes, el que t’ha fet sobreviure fins ara. No és una crítica, ans al contrari: només pots ser un bon oportunista si sembles convincent, i tu ho sembles gairebé sempre.

Però és per culpa d’aquest talent, el de dir sempre a la gent el que vol sentir, que no se’t pot votar. Perquè això és exactament el contrari del que convé ara mateix a aquest país. No hi ha hagut mai una generació de catalans que necessitessin tan desesperadament líders polítics que els diguin les coses que no volen sentir. Per tant, la teva gran traïció, el teu gran pecat, no és que siguis un cínic, ni que tinguis agenda pròpia, ni que menystinguis el teu partit. El que et converteix en invotable és la teva addicció a quedar bé.

L’única vegada que hem parlat en persona em vas dir que el teu únic objectiu a llarg termini era la independència del nostre país. Confio que no ho diguessis perquè sabies que era el que jo volia sentir.

Cordialment,

Manel Vidal Boix

¿POR QUE NOS DEJAMOS TOMAR EL PELO CON TANTA FACILIDAD?

Somos tontos, pero de solemnidad, estoy harto de tanto iluso por el mundo, ya no lo digo por esas entrevistas a cuatro perroflautas diciendo que van a seguir votando al ladrón, corrupto y traidor de Pedro Sánchez, lo que me repatea es ver como muchos pensionistas, a quienes se les presupone cierta experiencia en todos los ámbitos, aunque solo sea por edad, hacen lo mismo justificándolo porque según ellos ha subido las pensiones, ¿cómo puede ser que estén tan ciegos?, les sube una miseria por un lado, les incrementa el IRPF por el otro y a fin de cuentas acaban perdiendo, no hay nadie más ciego que el que no quiere ver, pero, ¿tanta ignorancia?, fé, devoción o fanatismo, es que no lo entiendo, ¿quién en su sano juicio puede pensar que este rastrero corrupto va a hacer algo por los pensionistas si le importan una mierda, como el resto de ciudadanos? Al final habrá que tomarse en serio aquello de que tenemos lo que nos merecemos, y es que nos lo estamos ganando a pulso.

Con ello no quiero decir que sea de los que creen que con el PP vaya a cambiar mucho la cosa, siempre he tenido claro que PPPSOE son la misma mafia, prueba de ello es que llevan toda la democracia repartiéndose el pastel y mira como estamos, y ya no digamos del resto de partidos; no es una cuestión de siglas, izquierda o derecha, mientras esto no cambie y desaparezca precisamente el sistema de partidos, mientras no podamos elegir libremente a quien queremos que nos represente y, teniendo en cuenta que la corrupción se ha cronificado tanto en este país, todo va a seguir yendo a peor.

Lo realmente sorprendente es que estamos tan acostumbrados a que nos mientan,  roben, y se rían de nosotros, que nos hemos inmunizado de tal forma que cuando aparezca un político decente y honrado lo vamos a rechazar o ningunear.

Si seremos tontos de solemnidad, que ahora hay quien se vuelca con la perroflauta de la Colau, o el fantasma de Rufián, por poner dos ejemplos, y es que todo esto no hay por donde cogerlo.

Seguro que más de uno me va a decir que hay que contar con Vox, pero es que tampoco me sirve. Quizás el partido de Alvise o el de "Iustitia Europa" serían una alternativa válida, pero están muy lejos de lograr una posición de poder, incluso de posibles pactos.

Afortundadmente en Catalunya tenemos una gran oportunidad, se llama Aliança Catalana y tiene al frente a Silvia Orriols, una auténtica muestra viviente de lo que tiene que ser una políica, si la comparamos con el actual "President" es como la noche y el día, ese títere no le llega a ella ni a la suela del zapato. Ya sé qué me dirás, que todos son iguales, que todos prometen y luego nada de lo prometido, que todos van a lo mismo, etc. etc., y lo entiendo, pero en este caso hay una ligera diferencia, para empezar, nadie puede poner en cuestión que sus intervenciones son espectaculares, que tiene un dominio del catalán como ningún político en toda Catalunya, que dice verdades como puños, esas que muchos conocen y no se atreven a pronunciar, que toca temas muy delicados y lo hace sin miedo, que rechaza el islam de forma radical, que es lo que deberían hacer todos, defiende el territorio, el idioma, la educación, la agricultura, la proximidad, todo aquello que redunda en el progreso y futuro de Catalunya y, muy importante, de momento no depende de subvenciones ni de favores bancarios como los demás, y eso la convierte en la rival más dura para el resto de partidos.

Actualmente el partido tiene dos diputadas, y con sus contundentes intervenciones está logrando un resultado brutal en intención de voto, se especula que en las próximas elecciones autonómicas podría alcanzar los 20 diputados, algo insólito en el "Parlament" de Catalunya.

Ya sé que me vas a decir que una vez alcance el poder va a hacer como todos, que se corromperá y no cumplirá con lo prometido, y es lógico pensarlo, es lo que viene sucediendo desde hace décadas tanto en la política autonómica como en la nacional, pero el no ya lo tenemos, la esperanza no la vamos a perder solo porque eso sea lo habitual y el riesgo va a merecer la pena, si sale mal, por lo menos se habrá intentado, y viendo el actual panorama, falta nos hace que salga bien y mucha mano dura contra las políticas migratorias y la corrupción, que son el mayor lastre que padecemos en estos momentos.

Así que solo queda esperar, como siempre, el tiempo nos dará o quitará la razón.

TOTS ELS VENUTS CONTRA AC

 

ILLA, ESTÀS ACABAT

 

SIMULACRO HOY A LAS 10 EN TARRAGONA

 

GRUP PLANA I EL RETARD TECNOLÒGIC

Resulta curiós que una empresa amb centenars d'autocars tingui errors tan garrafals com el que ens explica aquest usuari, Carles M. ha publicat a Fb el següent:

Avui m’ha passat una d’aquelles situacions que no saps si et fan riure o et fan enfadar.

Em disposava a pujar a l’autobús direcció Barcelona quan el conductor m’informa que no es pot pagar amb targeta bancària. Només s’accepten títols de transport o diners en efectiu.

Per tant, si no portes efectiu ni tens el títol adequat, et quedes a terra.

BENVINGUTS AL FUTUR!

Jo que, tot i l’edat, em considero una persona “moderna”, soc viatjada i ja tinc món a les esquenes, al·lucino amb la mediocritat de certs serveis públics d’aquest país. Ja ens les podem donar de moderns…

Per posar-hi una mica de perspectiva:

 El senyor que ven roses pel passeig de Vilanova porta un datàfon.

He pogut pagar l’encesa d’una espelma en una església a través del rellotge.

En alguns països, fins i tot els venedors ambulants van equipats per cobrar amb targeta.

Però resulta que una empresa d’autobusos que ens ha de portar a Barcelona, GRUP PLANA, no disposa d’aquest sistema de pagament. Sembla que la tecnologia ha arribat a tot arreu… menys a l’autobús! 

Ara bé, no tot han estat males notícies. Quan ja em veia a terra, sense poder pujar, ha aparegut un d’aquells petits miracles quotidians: la MARIA DEL CARMEN LÓPEZ, una senyora gran que m’ha ofert una solució desinteressadament. M’ha dit que li fes un Bizum i ella em donaria els diners en efectiu per poder pagar el trajecte.

Maria del Carmen, moltíssimes gràcies per la teva ajuda, la teva generositat i la teva humanitat. En un moment en què una situació absurda m’ha deixat sense alternatives, tu has trobat la manera d’ajudar-me.

Avui he descobert que, mentre algunes empreses encara van amb retard tecnològic, hi ha persones que van molt avançades en una cosa molt més important: la SOLIDARITAT.

Per sort, encara queden bones persones al món! 

I a l’empresa d’autobusos, una petició molt senzilla: potser ja seria hora d’incorporar el pagament amb targeta bancària. Que som al segle XXI, encara que de vegades no ho sembli!

AIXÒ ÉS UN DISCURS

És per discursos com aquest pel que l'esquerra està trasbalsada, i és per discursos com aquest pel que estan intentant per tots els mitjans malmetre i desprestigiar-la, perque veuen perillar les seves butaques aquells que durant anys no han fet més que omplir-se les butxaques i enganyar a la gent.

 

Les repassades que els acostuma a fotre als seus contrincants solen ser monumentals.

MENTRE TU PAGUES IMPOSTOS...

 Cal una bona neteja

JO JA NO MIRO TV3

 

¡DEJA QUE LOS DEMÁS LADREN!

Falta poco más de año y medio para las autonómicas en Catalunya y ya se va apreciando el miedo en algunos, y el pánico en otros.

Ya empiezan a asomar los típicos palmeros del régimen intentando por todos los medios frenar el indiscutible ascenso de Aliança Catalana, son tan cortos de entendederas y están tan aferrados al corrupto sistema del actual equipo mafioso de gobierno, que no se dan cuenta que es imparable y que por mucho que les duela, seguirá en ascenso.

Se inventarán todo tipo de falsedades, manipularán datos, vídeos, cifras, todo con tal de intentar convencer al elector de que no se puede votar a un partido donde su líder es una racista, fascista, nazi..., solo les faltará decir que se come a los niños, eso sí, sin pruebas, será porque no existen y están tan acostumbrados a la corrupción, que ya sueñan con ella.

Lo único cierto es que ese miedo en algunos y pánico en otros, es real, tan real como que Aliança Catalana ya está barriendo a todos esos partidos que con el pretexto de la independencia le tomaron el pelo a la mayoría de catalanes, o pisándole los talones al partido socialista, ese que tiene colocado en la Generalitat al impresentable Salvador Illa, un pusilánime proyecto de presidente al que tenemos que mantener con un vergonzoso e inmerecido sueldo.

Hasta hace poco solo se hablaba de Silvia Orriols en círculos cerrados, en medios digitales con una proyección en cierto modo limitada, pero cual martillo pilón, sin desfallecer, y a base de intervenciones con discursos contundentes que llegan a todos los estratos sociales, a todos los rincones de Catalunya, ya no tiene importància si el votante es de izquierdas o derechas, lo importante es que el votante ha abierto los ojos y es consciente de que no se puede seguir apoyando a corruptos y mafiosos, y paulatinamente ya se va escuchando ese nombre en círculos más amplios, cuando en toda España se habla de intención de voto en las comunidades autónomas, al hablar de Catalunya ya no se puede obviar el nombre de Silvia Orriols y Aliança Catalana.

Duele, tiene que doler, es comprensible cuando entran en riesgo los privilegios, sueldos, subvenciones, pagas, chiringuitos y enchufes, pero todo ciclo en esta vida tiene un principio y un final, y se avecina un cambio de ciclo político en Catalunya para satisfacción de unos y desgracia de otros.

Esos que van a seguir criticando y echando por tierra tanto al partido como a ella, nunca se atreverán a un debate público, y si ese día llegara, no dudes que sería un auténtico espectáculo.

Algunos de esos iluminados, entre ellos algún deficiente neuronal, se atreven a vaticinar que con un gobierno de Aliança Catalana retrocederíamos 30 o 40 años, lo dicen quienes apoyan al dictador que tenemos en España que ha saqueado las arcas y nos ha sumido en la miseria, que ha logrado que un país como España que podría ser líder europeo, esté a la cola en la mayoría de ámbitos y con unda deuda estratosférica, no se lo creen ni ellos, siendo además un partido considerado oficialmente como banda criminal, tiene cojones la cosa.

Y ahora a los palmeros del régimen, ánimo, a seguir intentándolo, que igual tenéis suerte. ¡Qué patético todo!

Como decía un anuncio de mi época:

¡DEJA QUE LOS DEMÁS LADREN!

SALVADOR ILLA I LA CULTURA DE L´ESTUPIDESA