CATALUNYA, ESTADO ISLÁMICO DE EUROPA

 (Traducción al final del texto)

05/08/2023

PER REDACCIÓ

Catalunya ha esdevingut el graner europeu de l'islamisme radical. Així ho revelen els informes policials que des de fa anys vigilen de prop la implantació a Espanya del salafisme. Segons els serveis d'intel·ligència, a Catalunya una de cada tres mesquites és presa pel salafisme.

Una dada encara més preocupant: el 80% de les mesquites salafistes a Espanya són a Catalunya, que ja només està darrere de Ceuta i Melilla. Tot i que és invisible i silenciosa, l'amenaça és real. Les autoritats temen que Barcelona ja hagi pres el relleu de la Gran Mesquita de Brussel·les, que va ser al seu moment la gran fàbrica de terroristes a Europa.

Després dels atemptats a França i Bèlgica el 2016, les autoritats van iniciar una operació per desarticular el radicalisme de la mesquita. A Catalunya, una intervenció així és més difícil d'imaginar encara que també patís a les seves pròpies carns la urpada del terrorisme. La connivència de les institucions i el bonisme imperant als mitjans impedeixen abordar el problema en tota la seva dimensió.

Del salafisme al terrorisme

El salafisme és un corrent ortodox de l'islam que preconitza el retorn a la forma més pura de la fe mahometana. Els seus seguidors neguen que sigui un corrent violent. Però la realitat és que la gran majoria dels gihadistes es van radicalitzar a través del salafisme, com va ser el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Allò va portar els serveis d'intel·ligència a posar l'atenció sobre Catalunya, on el salafisme va començar a implantar-se als anys noranta. El seu avenç va ser progressiu, però a la darrera dècada ha duplicat la seva presència. Un fenomen com a mínim cridaner, que no obstant mai no ha suscitat un veritable interès en la classe política.

El salafisme a Catalunya es divideix entre la tendència pietista, present a Lleida i Olot, i una altra de més moderna, implantada a Girona, Tarragona i Baix Llobregat. Mentre que aquesta darrera és menys rellevant, la primera és profundament autoritària i conservadora. Exigeix obediència a l'autoritat i professa els costums més restrictius.

Segons els experts, el principal perill del salafisme és que fomenta “l'aïllament social”, que és el primer pas per a la radicalització. Diversos líders ja han estat investigats i expulsats per les seves connexions amb l'islamisme radical. La seva tasca consisteix en la captació de joves marroquins i la seva radicalització.

Catalunya, bastió salafista

En qüestió d'uns quants anys el salafisme ha multiplicat la seva presència i la seva influència a Catalunya. S'ha aprofitat del buit existent en aquest territori on l'islam era viscut com una pràctica més que com una doctrina. En no existir un corrent il·lustrat instal·lat al territori, el salafisme s'ha anat apoderant dels fidels.

Segons els informes policials, a Catalunya es fan periòdicament congressos salafistes amb convidats de tot el món. El 2016, en ple auge gihadista, la mesquita de Cornellà va rebre la visita de Salih El-Maghamsi, un predicador radical que feia apoplogia de Bin-Laden. Emparat en la llibertat religiosa i d'expressió, va fer les seves proclames amb total impunitat.

Els oratoris dirigits per líders radicals s'han multiplicat a Catalunya, mentre que a altres països la intensitat ha baixat. Això fa pensar que, efectivament, Catalunya s'ha convertit en el nou bastió del salafisme europeu.

Una cosa molt preocupant, d'acord amb l'evolució del gihadisme, que ja no es basa en extenses xarxes que perpetren atemptats a gran escala, sinó en els anomenats llops solitaris. Això és molt més difícil de detectar per part de la policia. I el repte és encara més gran amb la presència creixent de líders religiosos difonent missatges radicals.

La solució no passa per la clausura de tots els centres salafistes, però tampoc per tancar els ulls davant de la realitat. El que està en joc no és només la seguretat, sinó també la supervivència de valors occidentals com ara la llibertat i la igualtat.

Traducción al castellano:

Cataluña se ha convertido en el granero europeo del islamismo radical. Así lo revelan los informes policiales que desde hace años vigilan de cerca la implantación en España del salafismo. Según los servicios de inteligencia, en Catalunya una de cada tres mezquitas es tomada por el salafismo. 

Un dato aún más preocupante: el 80% de las mezquitas salafistas en España están en Catalunya, que ya está solo detrás de Ceuta y Melilla. Aunque es invisible y silenciosa, la amenaza es real. Las autoridades temen que Barcelona haya tomado ya el relevo de la gran mezquita de Bruselas, que fue en su momento la gran fábrica de terroristas en Europa. 

Tras los atentados en Francia y Bélgica en el 2016, las autoridades iniciaron una operación para desarticular el radicalismo de la mezquita. En Catalunya, una intervención así es más difícil de imaginar aunque también sufriera en sus propias carnes el zarpazo del terrorismo. La connivencia de las instituciones y el buenismo imperante en los medios impiden abordar el problema en toda su dimensión.

 Del salafismo al terrorismo

 El salafismo es una corriente ortodoxa del islam que preconiza el regreso a la forma más pura de la fe mahometana. Sus seguidores niegan que sea una corriente violenta. Pero la realidad es que la gran mayoría de los yihadistas se radicalizaron a través del salafismo, como fue el caso de los atentados de Barcelona y Cambrils.

Aquello llevó a los servicios de inteligencia a poner la atención sobre Catalunya, donde el salafismo empezó a implantarse en los años noventa. Su avance fue progresivo, pero en la última década ha duplicado su presencia. Un fenómeno al menos llamativo, que sin embargo nunca ha suscitado un verdadero interés en la clase política.

El salafismo en Cataluña se divide entre la tendencia pietista, presente en Lleida y Olot, y otra más moderna, implantada en Girona, Tarragona y Baix Llobregat. Mientras que ésta última es menos relevante, la primera es profundamente autoritaria y conservadora. Exige obediencia a la autoridad y profesa las costumbres más restrictivas. 

Según los expertos, el principal peligro del salafismo es que fomenta el “aislamiento social”, que es el primer paso para la radicalización. Varios líderes han sido ya investigados y expulsados por sus conexiones con el islamismo radical. Su labor consiste en la captación de jóvenes marroquíes y su radicalización. 

Cataluña, bastión salafista

 En cuestión de varios años el salafismo ha multiplicado su presencia y su influencia en Cataluya. Se ha aprovechado del vacío existente en ese territorio donde el islam era vivido como una práctica más que como una doctrina. Al no existir una corriente ilustrada instalada en el territorio, el salafismo se ha ido apoderando de los fieles.

Según los informes policiales, en Catalunya se realizan periódicamente congresos salafistas con invitados de todo el mundo. En el 2016, en pleno auge yihadista, la mezquita de Cornellà recibió la visita de Saleh el Maghamsi, un predicador radical que hacía apoplojía de Bin-Laden. Amparado en la libertad religiosa y de expresión, hizo sus proclamas con total impunidad.

Los oratorios dirigidos por líderes radicales se han multiplicado en Catalunya, mientras que en otros países la intensidad ha descendido. Esto hace pensar que, efectivamente, Cataluya se ha convertido en el nuevo bastión del salafismo europeo.

 Algo muy preocupante, de acuerdo con la evolución del yihadismo, que ya no se basa en extensas redes que perpetran atentados a gran escala, sino en los llamados lobos solitarios. Esto es mucho más difícil de detectar por parte de la policía. Y el reto es aún mayor con la presencia creciente de líderes religiosos difundiendo mensajes radicales. 

La solución no pasa por la clausura de todos los centros salafistas, pero tampoco por cerrar los ojos frente a la realidad. Lo que está en juego no es sólo la seguridad, sino también la supervivencia de valores occidentales como la libertad y la igualdad.