Autor:
Jordi Amela
Reflexió personal.
Es respira un canvi d'aire. Com quan escampa la boira i els primers raigs de sol conviden a sortir del cau, molts independentistes estan abandonant la precaució per abraçar l'orgull. Un orgull que neix de la coherència entre el vot, el pensament i la manera d'entendre el país que proposa Aliança Catalana, i que se sent plenament identificat amb el discurs clar i directe de @orriolsderipoll.
Durant massa temps, aquest sentiment s'ha viscut en la intimitat, en petit comitè, per por a la mirada reprovadora de l'entorn, sovint condicionada per un relat hegemònic que titllava de massa contundents certes posicions. Cal admetre que la barrera mediàtica i política construïda des d'una esquerra sovint desgastada en la seva pròpia gestió del poder ha tingut un cert efecte inicial. Però ha estat un obstacle passatger, un miratge que només ha servit per alentir l'inevitable. Avui dia, ens trobem davant d'un tsunami que ha desbordat tots els murs. La complexitat de dir que es votarà @CatalunyaAC s'ha esvaït i ha estat substituït per una expressió pública d'orgull, perquè finalment, per a molts, Aliança Catalana es perfila com l'única esperança per al vot independentista que cerca l'acció directa i la claredat conceptual.
Aliança Catalana destaca per la seva autenticitat en un panorama polític sovint donat a la retòrica. El seu missatge és nítid, no es tracta d'anar a Madrid a "cobrar la pagueta" ni d'embolicar-se en debats ideològics del segle passat que poc aporten al dia a dia de la construcció nacional. Aliança parla d'identitat com a pilar fonamental, entenent que sense ella, qualsevol intent d'assolir l'alliberament total i definitiu és en va. Puigdemont, des de @JuntsXCat , va arribar a titllar Aliança Catalana de moda passatgera. Però, i si la veritable moda, la que es votava per inèrcia i que ara navega sense rumb a la deriva, va ser Junts?
D'altres, potser per ignorància o interès, parlen d'OPAs i de moviments estratègics. Si sabessin la realitat! Aliança Catalana es troba en la posició d'haver de filtrar les trucades i missatges de militants i simpatitzants que provenen de Junts. Un procés meticulós per distingir aquells aprofitats que esperen el darrer moment per assegurar-se un lloc, d'aquells que realment volen participar desinteressadament d'un projecte que no els enganyi, com tants de nosaltres ens hem sentit en algun moment.
La realitat és que Aliança Catalana no ha de buscar a ningú. Només cal tenir el telèfon connectat per comprovar com amics, coneguts i amics dels amics t'expliquen que es troben orfes de partit. Perquè sí, Junts s'està desintegrant davant els nostres ulls i aviat podria perdre el seu sentit d'existir. I aquells que s'entossudeixen a no veure-ho, els que no han sabut canviar de tren quan tocava, s'exposen a què se'ls vegi el llautó. Aliança Catalana no necessita a Junts per res, ras i curt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario